QUAN S ESBORREN LES PARAULES (edición en catalán)

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb què tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana .

Quan s'esborren les paraules les coses perden el nom i deixen d'existir; aleshores a l'autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la bava Montserrat, amb l'esperança que cada vegada que algú les llegeixi, engegui les històries que s'expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s'acaba, però que omple d'humor i de tendresa un temps que tot just comença.

Un llibre de gran intensitat emocional que romandrà indeleble a la memòria dels lectors.

La meva mare mirava per la finestra, però no sabria dir què mirava. S'hi era, com cada dia, al menjador de la casa familiar de la plaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d'orelles, amb les mans agafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis tancats i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, més enllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia grans complicacions de salut i semblava que estava en bona forma; en la bona forma física que pot estar algú que ha complert noranta-vuit anys i transcorre el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podia semblar que fos com abans, com sempre, però res no era igual. Les paraules s'havien esborrat. Totes. El diccionari sencer.